Argelaguer viu

Eva Llansana i Benaiges.- Segons enfilem el camí per anar a l´aplec de La Nostra Señora del Guilar ens trobarem amb una visió dantesca des de el pont que travessa el Fluvià fins tot el que ens arribar la vista en l´indet de Ca l´Hornos-Gifreda. Les màquines comendades per homes remenen terres verges, extreuent pedres i sorres i se les emportant lluny del lloc que els pertany. El silenci dels veïns d´Argelaguer davant d´aquest expoli natural ho fa tot més trist i desolat.
En tot aquest assumpte hi han dos bandos fusionats que permeten i construeixen aquesta penosa realitat.
Potser començar, en primer lloc, per aquelles persones que es fan mastresses de les seves paraules i no diuent la veritat. però fan de manera que els demés creguint que les diuen, doncs si ens diuen la veritat, podrían arribar a comptar amb nosaltres per arreglar aquesta vergonyosa realitat, lo que equivaldria a que ells ens servirien per poder fer quelcom, però no ho faran perque tenen la certesa que els veïns d´Argelaguer amb ells no els serviran absolutamente per res, un cop finalitzat el dia de les votacions. D´aquestes persones s´han diuen polítics.
En segon lloc, darrera d´aquest desastre per la natura del poble d´Argelaguer -els veïns som part d´ella-, estan aquelles persones que sempre tratan de ser les més poderosas i per arribar no respectan cap dret de propietat natural o individual. Tot lo dels demés te que passar a ser seu, per això sempre intentan ser els més hàbils i els més forts. Saben que tot és qüestió de tàctica. Per això, no oblidan proclamar en veu alta que la propietat és sagrada i inviolable. Quant els demés acceptem aquest punt ells ja poden apodarar-se de tot allò que codicien, i si codicien posseir-ho tot d´ells únicamente dependrà el que ho aconsegueixint D´aquestes persones s´han diuen empresaris.
Davant del que veurem aquest diumenge camí de l´Aplec de El Guilar tindrem que començar a saber que hi ha de cert en tot el que ens envolta en el poble de Argelaguer. 01-09-2007